Divorci. Depeses de l’habitatge familiar

El propietari d’un habitatge l’ús del qual s’ha atribuït en un procés de divorci a l’altre cònjuge (o progenitor dels fills comuns) està obligat a pagar les quotes de la comunitat de veïns, tot i que és l’exccònjuge que en té atribuït l’ús qui ha de pagar els subministraments. Tot això sempre que la sentència de divorci o de mesures a favor dels fills no hagi establert una altra cosa.

Així ho ha tornat a reiterar el Tribunal Suprem en una sentència recent que resolia un contenciós iniciat pel propietari de l’habitatge l’ús del qual la sentència havia atribuït a la seva exdona i als seus fills i que reclamava a aquesta les despeses de la comunitat i les corresponents a la taxa de brosses, a les quals havia fet front exclusivament ell des que es van divorciar.

Els tribunals, en un principi, van donar la raó al demandant, ja que consideraven que qui es beneficia amb l’ús de l’habitatge és qui ha d’assumir les despeses ordinàries i comunes que se n’originin, cosa que inclou les quotes mensuals ordinàries de la comunitat de propietaris, atès que deriven i són pròpies del manteniment i conservació de l’immoble, però no les derrames, càrregues i tributs que afectin directament el dret de propietat.

No obstant això, el Tribunal Suprem ha estimat el recurs interposat per la mare i ha assenyalat que si no existeix un pronunciament al respecte en la sentència de divorci que atribueixi el pagament de les despeses de comunitat a la part a qui se li va atribuir l’ús de l’habitatge, aquest correspon al propietari de l’habitatge, que en aquest cas és únicament el marit.

Tot i així, en relació amb la taxa de brossa, sí que dona la raó al demandant, ja que és la seva exdona qui hi ha de fer front.

En controvèrsies sobre les despeses de l’habitatge després de la crisi familiar, durant la tramitació d’un procés de família o després d’aquesta, els nostres professionals us proporcionaran l’assistència legal oportuna i emprendran les actuacions que corresponguin al vostre cas.